Sandra Rossi

Vaig néixer el 21 de gener de 1964 a la ciutat de Buenos Aires, on les paraules ens envolten cadencioses, escoltant les històries que explicava el meu pare que feia un conte de gairebé qualsevol cosa. Vaig créixer a l’ombra d’un pruner de flors blanques tot llegint contes i les pàgines de Rubén Darío.

Un dia em vaig trobar damunt d’una cadira explicant un conte a tota la família, i vet aquí que em va agradar.

Vaig treballar la poesia física, el llenguatge no verbal, la màscara neutra, l’expressió corporal i el teatre.

Explico contes d’autor, de tradició oral i altres de la meva collita, contes que m’acaronen, que em graten, que em toquen l’ànima… Explico històries perquè estic convençuda que alimenten els somnis.

………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

El país de Boirambor

Quan era petita, la Sandra, era una nena molt valenta a qui li agradava disfressar-se i llegir contes.

Aquell estiu, quan tot va començar, la Sandra havia de respondre una pregunta que la senyoreta els havia posat com a deure: Què seràs quan siguis gran? La pregunta li ballava i ballava pel cap: Què seràs quan siguis gran? Què seràs quan siguis gran? Uffff… La Sandra no sabia que respondre.

Dies després, quan va anar a passar les vacances a casa dels seus avis, va conèixer un oncle que mai havia vist, perquè sempre havia viscut molt lluny, en un país estranger.

L’oncle Vicenç era un personatge molt misteriós que es passava hores i hores tancat a la seva habitació. Què feia l’oncle Vicenç tan de temps tancat a la seva habitació???

La Sandra bullia d’intriga i va iniciar una investigació arribant a la conclusió de que per esbrinar el misteri s’havia d’obrir aquella porta. Però tothom li deia que això estava prohibit.

Malgrat això,decideix entrar encara que no tingués permís, descobrint un espai ple de llibres meravellosos. Sobre l’escriptori de l’oncle hi troba un manuscrit d’un conte inacabat: La història de l’increïble país de Boiraenbor, on un dia havia anat a viure el gran drac Rigobert.

L’oncle la descobreix dins l’habitació i, per a la seva sorpresa, en comptes d’enfadar-se li diu que hi ha portes que s’han d’obrir encara que el món sencer  digui que no.

A partir d’aquí, la Sandra, què és molt valenta, es veu abocada a l’aventura d’entrar dins el conte i acabar d’escriure la història davant la demanda dels seus personatges, que volen un final, perquè un conte sense final no es pot explicar i un conte que no es pot explicar no és un conte ni és res.

Aleshores, acabada l’aventura, la Sandra es pot respondre la pregunta: De gran seria explicadorad’històries!

 

El secret del pirata

La mare de la Marina per fi està sola a casa, així que puja a les golfes per a preparar el regal d’aniversari de la seva filla.

Aquest any rebrà un regal molt especial. Un bagul ple de contes que el seu besavi, el gran pirata Silvestre, va anar arreplegant al llarg dels seus viatges…

El tresor del pirata Silvestre posa l’accent  en qüestions com la diversitat, la tendresa, el sentit del humor, el diàleg… un tresor ple de paraules i de sentiments.

Sandra Rossi sota la direcció de Jordi girabal presenta el seu primer treball en format teatral.

Teatre – infantil